dimecres, 19 de desembre del 2012

Geometria Sagrada Ecovila La Flor de la Vida

per Alicia Castan

La característica essencial de l’Ecovila la Flor de la Vida rau en el seu disseny. Un disseny que harmonitza l’ésser humà amb l’entorn a través del seu model constructiu. Aquest model recull la informació del lloc, les seves característiques i qualitats i les relaciona amb l’ésser humà, creant patrons d’harmonia, salut i benestar.


La meva motivació personal i professional ha estat sentir, formar-me, experimentar i treballar amb l’objectiu d’ajudar a que les nostres vides siguin una mica millors.

Coneixem en el present i tenim la fortuna d’haver recuperat unes eines extraordinàries que venen de cultures i savieses ancestrals, que ens permeten crear i construir amb una forma i vibració que ens connecta amb el Cel i la Terra, que ens donen la possibilitat de sentir-nos arrelats, centrats i oberts, i aquests conceptes són més importants, per la nostra salut mental, emocional i física, del que ens podem imaginar.


Aquesta connexió amb la Natura, la Terra i amb l’Univers, la part Celeste, ens dóna la possibilitat de viure amb més harmonia i salut. Les tècniques ancestrals que ens permeten construir d’aquesta manera són la Geometria Sagrada o geometria de la Natura, l’art del Feng Shui i la sostenibilitat en tots els seus aspectes. Si aquestes tècniques de construir les unim al que representa viure en comunitat i la nostra elecció conscient de com volem viure, comunicació, participació, cooperació, respecte pel medi ambient i pels éssers humans, responsabilitat, pau, compartir, gaudir, eficàcia en els recursos, tenir temps lliure, etc., tot això permet crear un disseny que afavoreixi tots aquests aspectes essencials tan presents en el nostre interior.


El disseny de l’Ecovila la Flor de la Vida ha tingut en compte aquests paràmetres, des del seu disseny global i urbanístic, fins el disseny dels habitatges i cúpules de serveis per a la comunitat. Tot això realitzat amb estimació i sabent que és el propi lloc, el seu terreny, la seva topografia, el seu clima, la seva geobiologia, el recorregut solar, les qualitats de la terra i de la cultura del lloc i les necessitats de les persones que hi han de viure les que marcaran les pautes de com es construeix i creix l’Ecovila, adaptant-se a les sinèrgies que vagin sorgint, sempre des d’un creixement orgànic i una visió global.


GEOMETRIA SAGRADA

La geometria sagrada, tal i com s’ha fet servir en les grans civilitzacions humanes, és una relació entre la Terra i els planetes i estrelles. La geometria sagrada és un coneixement mil·lenari, on certs éssers humans s’adonen que certes energies i mesures permeten el desenvolupament del biòtic. La geometria permetrà que les estructures vives visquin amb els mínims problemes causats per les energies del seu medi, que visquin sanes.

Tota la natura, des d’una flor a un arbre o una galàxia, s’estructura amb uns patrons geomètrics particulars, proporcions matemàtiques i optimització de recursos, això s’anomena geometria natural, i en ella està basada l’Ecovila i tot el seu disseny.


INFORMACIÓ CELESTE

La geometria és la mesura de la terra segons els grecs. Ells mesuraven la projecció d’una pica en el solstici d’estiu o en els equinoccis. Obtenien un quadrilàter que és la representació del ritme del Sol sobre la Terra. És el quadrilàter solsticial. Quan es forma aquest tipus de rectangle relacionat amb el lloc en el que estem, passa quelcom especial sobre la Terra. L’important no és la mesura, sino la proporció entre costats. Aquesta proporció depèn de la latitud de cada lloc. Cada lloc de la Terra té el seu sistema de proporcions, la seva mesura específica. També cada lloc té un ritme, en funció de la seva latitud.

El quadrilàter solsticial s’obté a partir dels punts extrems de la sortida del Sol en els solsticis d’estiu i d’hivern. El quadrilàter canvia segons la latitud, però l’important és el que passa a nivell d’energies. Aquest sistema s’ha recuperat perquè és un Harmonitzador energètic. Era precisament la observació de la natura la que va portar a tots els pobles a fer servir aquest sistema, obrint el camí de la intuïció i l’harmonització, ja que crea llocs que ressonen harmònicament amb la natura (amb l’escorça terrestre).


INFORMACIÓ DE LA TERRA

El planeta Terra es troba ubicat en una galàxia anomenada Via Làctia. Concretament està en un dels braços perifèrics de la galàxia. El planeta Terra s’ha format gràcies a gasos que s’han anat refredant i solidificant. La Terra fa un moviment en espiral (helicoïdal) a l’entorn de la seva estrella, el Sol. Com que la Terra gira, el seu nucli es mou, i el magma també es mou al voltant del nucli. Aquest sistema actua com una dinamo. El magma, al girar, crea corrents elèctriques i crea el que s’anomena magnetisme terrestre, el qual va ser descobert en el segle XVI i demostrat a mitjans del segle XX. Veiem, doncs, que hi ha un camp magnètic auto generat pel mateix planeta. Com que el magma es mou, l’escorça es mou també, i així els continents van a la deriva sobre les seves respectives plaques tectòniques. Hi ha enormes pressions i escletxes en l’escorça que generen corrents energètiques.


Hi ha DOS TIPUS D’ENERGIA:


-Energia o radiació CÒSMICA. És una energia que prové del cosmos que baixa en moviment helicoïdal. Té una contra força que puja per l’interior de l’helicoide.


-Energia o radiació TEL.LÚRICA. És una energia que emana del planeta i que puja en moviment helicoïdal. Té una contra força que baixa per l’interior de l’helicoide.

Ambdues energies són electromagnètiques. Tenen una expressió en la superfície de la Terra que anomenem xarxes geomagnètiques, les quals s’expressen en la superfície com a xarxes. Aquestes xarxes ja eren conegudes pels celtes. El Dr. Peyré les va redescobrir els anys 30. És una xarxa de tipus natural.


Els antics determinaven la xarxa natural amb els sentits, inclús veien les xarxes, aigües subterrànies, falles... Per tal de fer-ho la persona es posa en la coherència o freqüència de la xarxa. Cal ajustar la freqüència amb el “dial” per arribar a trobar la sintonia. Es pot connectar només si estàs present, no simplement amb la intenció. Avui en dia amb la tecnologia existent podem mesurar i quantificar totes aquestes energies tel·lúriques.

El disseny de l’Ecovila La Flor de la Vida reuneix tota aquesta saviesa que harmonitza els paràmetres cel-terra amb l’ésser humà.



GEOMETRIA SAGRADA LA FLOR DE LA VIDA

La representació gràfica utilitzada en el disseny de l’ecovila, també anomenat mandala, uneix els càlculs i traçats celestes i terrestres per a crear un lloc d’alt nivell biòtic, que eleva el nivell vibratori de les persones que visquin en ella i del seu entorn.

En el disseny de l’Ecovila, urbanísticament i també per al dissenys de les cúpules, es relacionen tots aquests càlculs amb el mandala que emana d’ells i per al disseny dels habitatges unifamiliars s’utilitzen les proporcions i mesures del cercle de la quinta essència que unifica en ella els cinc elements en equilibri. L’habitatge es dissenya en base quadrada amb el rectangle solsticial de la latitud del lloc unit a les mesures del cercle de la quinta essència, i connectat a la part celeste amb el seu lluernari central en forma de cúpula oberta al cel, com a entrada de llum zenital que s’uneix al centre de la llar i a l’energia de la terra.

La Flor de la Vida és una expressió gràfica del desenvolupament biològic embrionari de tot ésser viu, on es manifesta el creixement cel·lular i el seu desenvolupament des de l’entitat unicel·lular, com pot ser l’òvul i l’espermatozoide, fins els trilions de cèl·lules que composen el nostre cos físic.

Apareixent el desenvolupament del 2-4-8 en tres dimensions, al ser projectat en el mandala de dues dimensions, apareix com la relació 6 de l’hexàgon La Flor de la Vida.

De tots els mandales ancestrals el de la Flor de la Vida manifesta de forma explícita la creació de la Vida.


FENG SHUI

En base a tot el que s’ha explicat abans, el Feng Shui, que està present en totes les cultures antigues amb noms específics per a cadascuna d’elles, mostra l’estreta vinculació de l’ésser humà amb el seu entorn i la necessitat d’estudiar aquest vincle i totes les ciències que relacionen l’ésser humà amb l’Univers, per poder tenir les pautes i desenvolupar les tècniques de com relacionar-nos amb el nostre entorn per poder viure millor, harmonitzant-nos amb ell, amb l’espai i amb el temps, amb els seus cicles i les formes pròpies de la natura. L’art mil·lenari del Feng Shui ens permet elegir unes formes i unes accions més favorables per a la nostra salut en tota la seva amplitud.


DISSENY HABITATGES UNIFAMILIARS

El disseny dels habitatges de l’Ecovila està basat en els paràmetres explicats anteriorment i amb la voluntat de que sigui sostenible mediambiental, econòmica i socialment.

Des d’un habitatge unifamiliar base (cèl·lula base) de 60 m2 de superfície, s’amplia modularment en quatre models fins els 150 m2, segons les necessitats de les famílies, així com també permet la flexibilitat en la seva distribució interior segons les necessitats de les persones. El disseny modular permet l’agilitat en la seva construcció i disseny, optimitzant els costos. Basant-nos en l’ús de materials naturals reciclables, ecològics i sostenibles, energies renovables i reciclatge d’aigües, integrant la construcció en el paisatge i basant-nos en la bioconstrucció i la permacultura.



ANNEX

BASE TÈCNICA DE LA CREACIÓ DEL MANDALA

La representació gràfica utilitzada en el disseny de l’ecovila, també anomenat mandala, uneix el càlculs celestes i terrestres i la percepció sensitiva del lloc, per a crear un lloc sagrat.

L’expressió per a calcular la xarxa natural en qualsevol lloc de la Terra és la següent:

Xarxa natural = Mòdul solar = 10 . cos latitud

Per a poder representar el mandala d’un lloc, necessitem les següents dades:

  • Latitud del lloc en graus.
  • Azimut nord (AzN)
  • Mòdul solar del lloc (M’)
  • Relació de proporcions del lloc (K=tgAzN)

El mòdul solar M’ està relacionat amb la latitud. La latitud ha estat la que ha determinat aquest mòduls des dels inicis, en la arquitectura profana o megalítica, per exemple. D’aquestes dades i dels càlculs que els relacionen obtindrem:

  • El quadrilàter solsticial o quadrilàter matèria.
  • El quadrilàter lunar o quadrilàter esperit.
  • Quadrat mare que té la base assentada sobre la Terra.
  • El cercle exterior a tot el mandala (cercle que anomenaven Finisterre)
  • El rombe pare, energèticament, produeix un equilibri del dibuix, es fa més subtil l’energia.
  • I així es van duplicant i succeint les diferents línies, cadascuna té una energia específica fins arribar al recinte sagrat, cor del mandala.

Posteriorment es dibuixen els cercles dels Elements en base a la tradició dels antics:

  • Cercle de l’energia de la Terra.
  • Cercle de l’energia de l’Aigua.
  • Cercle de l’energia del Foc.
  • Cercle de l’energia de l’Aire.
  • Cercle de l’energia de la Quinta Essència.

Es relacionen aquests cercles amb les línies del projecte de l’Ecovila per a connectar els elements a aquest i activar el mandala.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada