per Alicia Castan
La
característica essencial de l’Ecovila la Flor de la Vida rau en el
seu disseny. Un disseny que harmonitza l’ésser humà amb l’entorn
a través del seu model constructiu. Aquest model recull la
informació del lloc, les seves característiques i qualitats i les
relaciona amb l’ésser humà, creant patrons d’harmonia, salut i
benestar.
La
meva motivació personal i professional ha estat sentir, formar-me,
experimentar i treballar amb l’objectiu d’ajudar a que les
nostres vides siguin una mica millors.
Coneixem
en el present i tenim la fortuna d’haver recuperat unes eines
extraordinàries que venen de cultures i savieses ancestrals, que ens
permeten crear i construir amb una forma i vibració que ens connecta
amb el Cel i la Terra, que ens donen la possibilitat de sentir-nos
arrelats, centrats i oberts, i aquests conceptes són més
importants, per la nostra salut mental, emocional i física, del que
ens podem imaginar.
Aquesta
connexió amb la Natura, la Terra i amb l’Univers, la part Celeste,
ens dóna la possibilitat de viure amb més harmonia i salut. Les
tècniques ancestrals que ens permeten construir d’aquesta manera
són la Geometria Sagrada o geometria de la Natura, l’art del Feng
Shui i la sostenibilitat en tots els seus aspectes. Si aquestes
tècniques de construir les unim al que representa viure en comunitat
i la nostra elecció conscient de com volem viure, comunicació,
participació, cooperació, respecte pel medi ambient i pels éssers
humans, responsabilitat, pau, compartir, gaudir, eficàcia en els
recursos, tenir temps lliure, etc., tot això permet crear un disseny
que afavoreixi tots aquests aspectes essencials tan presents en el
nostre interior.
El
disseny de l’Ecovila la Flor de la Vida ha tingut en compte aquests
paràmetres, des del seu disseny global i urbanístic, fins el
disseny dels habitatges i cúpules de serveis per a la comunitat. Tot
això realitzat amb estimació i sabent que és el propi lloc, el seu
terreny, la seva topografia, el seu clima, la seva geobiologia, el
recorregut solar, les qualitats de la terra i de la cultura del lloc
i les necessitats de les persones que hi han de viure les que
marcaran les pautes de com es construeix i creix l’Ecovila,
adaptant-se a les sinèrgies que vagin sorgint, sempre des d’un
creixement orgànic i una visió global.
GEOMETRIA
SAGRADA
La
geometria sagrada, tal i com s’ha fet servir en les grans
civilitzacions humanes, és una relació entre la Terra i els
planetes i estrelles. La geometria sagrada és un coneixement
mil·lenari, on certs éssers humans s’adonen que certes energies i
mesures permeten el desenvolupament del biòtic. La geometria
permetrà que les estructures vives visquin amb els mínims problemes
causats per les energies del seu medi, que visquin sanes.
Tota
la natura, des d’una flor a un arbre o una galàxia, s’estructura
amb uns patrons geomètrics particulars, proporcions matemàtiques i
optimització de recursos, això s’anomena geometria natural, i en
ella està basada l’Ecovila i tot el seu disseny.
INFORMACIÓ
CELESTE
La
geometria és la mesura de la terra segons els grecs. Ells mesuraven
la projecció d’una pica en el solstici d’estiu o en els
equinoccis. Obtenien un quadrilàter que és la representació del
ritme del Sol sobre la Terra. És el quadrilàter solsticial. Quan es
forma aquest tipus de rectangle relacionat amb el lloc en el que
estem, passa quelcom especial sobre la Terra. L’important no és la
mesura, sino la proporció entre costats. Aquesta proporció depèn
de la latitud de cada lloc. Cada lloc de la Terra té el seu sistema
de proporcions, la seva mesura específica. També cada lloc té un
ritme, en funció de la seva latitud.
El
quadrilàter solsticial s’obté a partir dels punts extrems de la
sortida del Sol en els solsticis d’estiu i d’hivern. El
quadrilàter canvia segons la latitud, però l’important és el que
passa a nivell d’energies. Aquest sistema s’ha recuperat perquè
és un Harmonitzador energètic. Era precisament la observació de la
natura la que va portar a tots els pobles a fer servir aquest
sistema, obrint el camí de la intuïció i l’harmonització, ja
que crea llocs que ressonen harmònicament amb la natura (amb
l’escorça terrestre).
INFORMACIÓ
DE LA TERRA
El
planeta Terra es troba ubicat en una galàxia anomenada Via Làctia.
Concretament està en un dels braços perifèrics de la galàxia. El
planeta Terra s’ha format gràcies a gasos que s’han anat
refredant i solidificant. La Terra fa un moviment en espiral
(helicoïdal) a l’entorn de la seva estrella, el Sol. Com que la
Terra gira, el seu nucli es mou, i el magma també es mou al voltant
del nucli. Aquest sistema actua com una dinamo. El magma, al girar,
crea corrents elèctriques i crea el que s’anomena magnetisme
terrestre, el qual va ser descobert en el segle XVI i demostrat a
mitjans del segle XX. Veiem, doncs, que hi ha un camp magnètic auto
generat pel mateix planeta. Com que el magma es mou, l’escorça es
mou també, i així els continents van a la deriva sobre les seves
respectives plaques tectòniques. Hi ha enormes pressions i escletxes
en l’escorça que generen corrents energètiques.
Hi
ha DOS TIPUS D’ENERGIA:
-Energia
o radiació CÒSMICA. És una energia que prové del cosmos que baixa
en moviment helicoïdal. Té una contra força que puja per
l’interior de l’helicoide.
-Energia
o radiació TEL.LÚRICA. És una energia que emana del planeta i que
puja en moviment helicoïdal. Té una contra força que baixa per
l’interior de l’helicoide.
Ambdues
energies són electromagnètiques. Tenen una expressió en la
superfície de la Terra que anomenem xarxes geomagnètiques, les
quals s’expressen en la superfície com a xarxes. Aquestes xarxes
ja eren conegudes pels celtes. El Dr. Peyré les va redescobrir els
anys 30. És una xarxa de tipus natural.
Els
antics determinaven la xarxa natural amb els sentits, inclús veien
les xarxes, aigües subterrànies, falles... Per tal de fer-ho la
persona es posa en la coherència o freqüència de la xarxa. Cal
ajustar la freqüència amb el “dial” per arribar a trobar la
sintonia. Es pot connectar només si estàs present, no simplement
amb la intenció. Avui en dia amb la tecnologia existent podem
mesurar i quantificar totes aquestes energies tel·lúriques.
El
disseny de l’Ecovila La Flor de la Vida reuneix tota aquesta
saviesa que harmonitza els paràmetres cel-terra amb l’ésser humà.
GEOMETRIA
SAGRADA LA FLOR DE LA VIDA
La
representació gràfica utilitzada en el disseny de l’ecovila,
també anomenat mandala, uneix els càlculs i traçats celestes i
terrestres per a crear un lloc d’alt nivell biòtic, que eleva el
nivell vibratori de les persones que visquin en ella i del seu
entorn.
En
el disseny de l’Ecovila, urbanísticament i també per al dissenys
de les cúpules, es relacionen tots aquests càlculs amb el mandala
que emana d’ells i per al disseny dels habitatges unifamiliars
s’utilitzen les proporcions i mesures del cercle de la quinta
essència que unifica en ella els cinc elements en equilibri.
L’habitatge es dissenya en base quadrada amb el rectangle
solsticial de la latitud del lloc unit a les mesures del cercle de la
quinta essència, i connectat a la part celeste amb el seu lluernari
central en forma de cúpula oberta al cel, com a entrada de llum
zenital que s’uneix al centre de la llar i a l’energia de la
terra.
La
Flor de la Vida és una expressió gràfica del desenvolupament
biològic embrionari de tot ésser viu, on es manifesta el creixement
cel·lular i el seu desenvolupament des de l’entitat unicel·lular,
com pot ser l’òvul i l’espermatozoide, fins els trilions de
cèl·lules que composen el nostre cos físic.
Apareixent
el desenvolupament del 2-4-8 en tres dimensions, al ser projectat en
el mandala de dues dimensions, apareix com la relació 6 de l’hexàgon
La Flor de la Vida.
De
tots els mandales ancestrals el de la Flor de la Vida manifesta de
forma explícita la creació de la Vida.
FENG
SHUI
En
base a tot el que s’ha explicat abans, el Feng Shui, que està
present en totes les cultures antigues amb noms específics per a
cadascuna d’elles, mostra l’estreta vinculació de l’ésser
humà amb el seu entorn i la necessitat d’estudiar aquest vincle i
totes les ciències que relacionen l’ésser humà amb l’Univers,
per poder tenir les pautes i desenvolupar les tècniques de com
relacionar-nos amb el nostre entorn per poder viure millor,
harmonitzant-nos amb ell, amb l’espai i amb el temps, amb els seus
cicles i les formes pròpies de la natura. L’art mil·lenari del
Feng Shui ens permet elegir unes formes i unes accions més
favorables per a la nostra salut en tota la seva amplitud.
DISSENY
HABITATGES UNIFAMILIARS
El
disseny dels habitatges de l’Ecovila està basat en els paràmetres
explicats anteriorment i amb la voluntat de que sigui sostenible
mediambiental, econòmica i socialment.
Des
d’un habitatge unifamiliar base (cèl·lula base) de 60 m2 de
superfície, s’amplia modularment en quatre models fins els 150 m2,
segons les necessitats de les famílies, així com també permet la
flexibilitat en la seva distribució interior segons les necessitats
de les persones. El disseny modular permet l’agilitat en la seva
construcció i disseny, optimitzant els costos. Basant-nos en l’ús
de materials naturals reciclables, ecològics i sostenibles, energies
renovables i reciclatge d’aigües, integrant la construcció en el
paisatge i basant-nos en la bioconstrucció i la permacultura.
ANNEX
BASE
TÈCNICA DE LA CREACIÓ DEL MANDALA
La
representació gràfica utilitzada en el disseny de l’ecovila,
també anomenat mandala, uneix el càlculs celestes i terrestres i la
percepció sensitiva del lloc, per a crear un lloc sagrat.
L’expressió
per a calcular la xarxa natural en qualsevol lloc de la Terra és la
següent:
Xarxa
natural = Mòdul solar = 10 . cos latitud
Per
a poder representar el mandala d’un lloc, necessitem les següents
dades:
- Latitud del lloc en graus.
- Azimut nord (AzN)
- Mòdul solar del lloc (M’)
- Relació de proporcions del lloc (K=tgAzN)
El
mòdul solar M’ està relacionat amb la latitud. La latitud ha
estat la que ha determinat aquest mòduls des dels inicis, en la
arquitectura profana o megalítica, per exemple. D’aquestes dades i
dels càlculs que els relacionen obtindrem:
- El quadrilàter solsticial o quadrilàter matèria.
- El quadrilàter lunar o quadrilàter esperit.
- Quadrat mare que té la base assentada sobre la Terra.
- El cercle exterior a tot el mandala (cercle que anomenaven Finisterre)
- El rombe pare, energèticament, produeix un equilibri del dibuix, es fa més subtil l’energia.
- I així es van duplicant i succeint les diferents línies, cadascuna té una energia específica fins arribar al recinte sagrat, cor del mandala.
Posteriorment
es dibuixen els cercles dels Elements en base a la tradició dels
antics:
- Cercle de l’energia de la Terra.
- Cercle de l’energia de l’Aigua.
- Cercle de l’energia del Foc.
- Cercle de l’energia de l’Aire.
- Cercle de l’energia de la Quinta Essència.
Es
relacionen aquests cercles amb les línies del projecte de l’Ecovila
per a connectar els elements a aquest i activar el mandala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada